Prensa


El mataroní Alberto Romero exposarà una trentena de bodegons a Madrid

El pintor local protagonitzarà una mostra a la galeria Estampa a partir del 23 de desembre que se centra en ‘l’objecte com a personatge’
per V. B. - fotos Cedida - 12/12/2008
CapGros

Objectes individualitzats, aïllats del seu entorn, que perden el caràcter original i són tractats com si fossin personatges. Així es presenta l’exposició que el pintor mataroní Alberto Romero Gil protagonitzarà a partir del 23 de desembre a la galeria Estampa de Madrid. Una trentena de bodegons, olis sobre fusta i dibuixos de petit format, a través dels quals Romero vol “representar la llum que incideix sobre els objectes” i alhora “descobrir la màgia i el misteri que aquests aporten”. Són obres figuratives, que segueixen la línia realista i curosa amb els detalls i les textures que ha traçat Romero al llarg de la seva trajectòria. “No soc un pintor fotogràfic, però em crida l’atenció la matèria, allò real de l’objecte, el cristall, el seu color original”, apunta. Tanmateix, les obres que presentarà a Madrid pretenen “transgredir la pròpia imatge del objecte”.

El pintor mataroní s’ha mostrat “sorprès positivament” de l’encàrrec de la galeria Estampa, ja que es tracta d’una sala “amb una visió molt contemporània i atrevida”, que sol programar artistes abstractes o conceptuals. “És molt bo que el galerista cregui que aquestes obres poden funcionar a la seva sala quan la següent exposició serà, per exemple, una instal·lació”, afirma Romero. Actualment Estampa exposa l’obra d’Eduardo Arroyo, als antípodes del treball del mataroní (cosa que no impedeix que el propi Romero la recomana en el seu interessant blog). Ha estat idea de la galeria madrilenya que l’artista mataroní se centrés completament en els bodegons en aquesta exposició. “Aquest és el primer cop que una mostra meva gira entorn d’un tema únic”, destaca Romero.



...................................................................................................................................................................





ENTREVISTA CON ALBERTO ROMERO GIL PINTOR
DIARIO DE NAVARRA Martes, 23 de mayo de 2006 - 01:56 h TEXTO: A.P. FOTO: J.C. CORDOVILLA



«Mi pintura es una búsqueda íntima, no hay mensaje»El pintor catalán Alberto Romero cree en «buenas miradas», más allá de temáticas o líneas concretas. Él muestra su visión particular del mundo que le rodea en la galería Juan Amiano Alberto Romero Gil (Mataró, 1978) ha llegado a Pamplona en un momento muy especial de su todavía breve carrera como artista. La galería Juan Amiano es la primera que le ha dado la oportunidad de exponer una muestra individual. «Es algo muy importante, y más si la galería es buena», asegura.
Alberto Romero Gil (Mataró, 1978) ha llegado a Pamplona en un momento muy especial de su todavía breve carrera como artista. La galería Juan Amiano es la primera que le ha dado la oportunidad de exponer una muestra individual. «Es algo muy importante, y más si la galería es buena», asegura.

-En su currículum se mencionan un montón de becas. ¿Es la única manera para un artista joven de abrirse paso?
-Yo creo que son muy importantes. Al principio no tienes una línea muy clara ni estás muy maduro, y no puedes empezar a buscar trabajo en galerías, porque es imposible hacer una exposición coherente. Las becas te permiten un tiempo para trabajar, investigar e ir madurando.
-¿Y usted ya ha alcanzado un estilo concreto?
-Es complicado definirlo. Lo esencial es que es figurativo y realista. Yo intento echar un vistazo a mi alrededor. Pero no tengo una temática fija. Me gusta mucho el arte, en todas sus disciplinas. En ese sentido soy buen espectador, no me gustan los dogmatismos. No pienso que tenga que haber una línea correcta o incorrecta. Creo en buenos artistas, en miradas buenas. Cada uno que se exprese como pueda.
-Antonio López es una figura muy importante para usted.
-Considero que ha regenerado de una manera fabulosa la figuración. Además, he trabajado con él gracias a varias becas. En el momento inicial de dudas, su pintura me decía que el camino de la figuración es perfectamente transitable.
-¿Qué busca transmitir al espectador?
-No pretendo crear discursos, sino mostrar el interés por el objeto o persona que pinto. Sin más trascendencia. Es una búsqueda más íntima. No hay mensaje.
- «Con un poco de temperamento se puede ser un buen pintor. Se puede hacer bien las cosas sin ser muy armonista ni colorista. Basta con tener un sentido del arte». ¿Por qué ha elegido esta frase de Paul Cézanne para incluirla en el catálogo?
-Últimamente se recurre mucho a una pintura muy llamativa. En cierta manera, artificiosa, que intenta seducir de una manera muy fácil al espectador. Cézanne creía que si haces algo verdadero, no hace falta engañar. No se necesitan recursos facilones para que se respire algo interesante. Y yo creo que eso se refleja en mi obra.
-¿Se puede comer de la pintura?
-Yo creo que sí. Se puede vivir pensando que necesitas un Mercedes, o pensando que no lo necesitas. Sabiendo renunciar a esas cosas, sí puedes vivir.

Alberto Romero Gil




...................................................................................................................................................................






Alberto Romero, com un riu que flueix
Laura Arias/Foto: Xènia Sola Especials - Tot Mataró / Perfils dimecres, 27 febrer 2008


Jove pintor de primera línia i deixeble d’Antonio López

Alberto Romero no buscava arribar on es troba. De fet, ni tant sols ho esperava. Però l’art ha fluït en ell com l’aigua d’un riu per la seva llera, incansable però sense presses, assaborint cada tram del recorregut. I els resultats són palesos. Al menys així ho demostren les múltiples beques, els nombrosos premis i les consolidades i creixents exposicions, tant col·lectives com en solitari. Sense anar més lluny, ha exposat a la Sala Parés de Barcelona i ha estat seleccionat en més d’una ocasió per Antonio López, una de les figures actuals més rellevants de l’art figuratiu.


Com molts artistes, Alberto Romero feia classes de pintura des de petit i va cursar el batxillerat artístic. Però com comenta ell mateix, mai havia tingut clar què volia fer i no es plantejava ser pintor. Fins i tot va començar la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona sense saber què li aportaria. “El què em preocupava no eren les sortides professionals, sinó que no acabava d’entendre en què em formava aquella carrera”, explica Romero. Tanmateix, va apostar per allò que desitjava: “Era el què més em venia de gust fer i no hi havia res més que m’empenyés prou”. Un primer any desorientat va donar pas a posteriors cursos en què la lògica de la carrera va ser aprofitar al màxim. A partir de llavors el seu interès es va centrar en trobar mecanismes per a poder viure de la pintura. El cert és que Romero ha arribat a la seva fita gràcies a la perseverança i a una sana obstinació. “Si valoro les inèrcies de la vida m’adono que sempre he estat encaminat, explica Romero.


Però sens dubte, un dels pilars amb els què Romero ha crescut com a artista és Ana Garcia. La seva parella, que és també pintora, serveix com a suport i contrapès en la seva obra i en la pròpia concepció de l’art.
“Ho valoro tot molt positivament”

Ningú va dir que seria fàcil i Romero n’era conscient. Sustentar-se a través de la pintura és un mèrit que reclama molts sacrificis i una manera singular d’entendre la vida: “Sempre ho he vist tot molt positiu. Però això no vol dir que no sigui realista”, assegura Romero. Amb un caràcter força pragmàtic, el jove pintor ha sigut sempre conscient de la seva situació i les seves necessitats. L’artista destaca la pressió després de la carrera: “He sabut aguantar la pressió de ser egoista en el sentit d’acabar una carrera i no posar-me a treballar, de viure dels meus pares. Era la sensació de tancar els ulls, pensar en ser dolent, d’alguna manera, i saber que era el que necessitava, i que algun dia ho podré compensar”, expressa Alberto Romero, agraït pel suport que li ha demostrat la seva família.

Apunts
Defineix-teEm considero una persona complicada però intento viure d’una manera bastant senzilla. Em preocupa ser un bon ciutadà i progressar en la vida
Un llibreNo podria passar sense que en la meva biblioteca hi hagués qualsevol llibre de Miguel Delibes, en concret “Los santos inocentes”Una pel·lícula“El espíritu de la colmena”, de Víctor EriceUn viatge
Grècia, Egipte, Itàlia... Li dono molta importància a saber d’on vénen les meves formes de veure i entendre les cosesUn pintorAntonio López, és un referent i ha sigut un pilar que m’ha ajudat a formar-me
Un somniCom en la cançó de Luis Eduardo Aute, Albanta, un país perfecte. I el què realment em preocupa és saber educar els meus fills i saber aconseguir que tinguin criteri




...................................................................................................................................................................







Una setmana amb Antonio López, mestre de la pintura realista espanyola
Capgros per V. B. - fotos Alberto Romero - 07/09/2007 16:53 (408 lectures)



Dos pintors mataronins conviuen amb l’artista en un curs a la Universitat Menéndez i Pelayo de Santander
Una setmana d’agost aprenent i treballant, colze a colze, amb un dels pintors realistes més reconeguts d’Espanya i Europa. Un somni de tot artista plàstic que es va fer realitat per als pintors mataronins Alberto Romero i Ana García, que van participar aquest estiu en un curs que va oferir el genial artista Antonio López, un innovador del realisme pictòric, a la Universitat Menéndez i Pelayo de Santander. Un privilegi força exclusiu, ja que Romero i García van ser sel·leccionats, junt amb una quinzena d’artistes més, entre més de 300 aspirants.

L’experiència ha estat més que fructífera per als dos mataronins, tal i com explica Alberto Romero: “Hem viscut una setmana molt interessant, perquè López és un artista molt generós”. A més, al taller també ha estat present l’esposa de López, Maria Moreno, una altra pintora d’altura que també ha compartit experiències amb els estudiants. A pesar de ser un artista consagrat, López no té secrets als seus alumnes. “No considera que hagi d’amagar res al taller –explica Romero-, no es guarda ni les seves virtuts ni tampoc les misèries”.

Romero ja havia treballat anteriorment amb López, en un taller celebrat a El Escorial, i aquesta nova experiència li ha servit per “sortir encara més reforçat”. Com López, les obres de Romero tenen en la seva majoria un caire realista, un estil que algunes corrents de l’art creuen que no té lloc en l’expressió artística contemporània. “Però treballant amb ell, et reafirma que el realisme es una forma de treball que té una vigència total en el dia d’avui i segueix sent una via de treball consistent”, apunta el Mataroní. Segons Romero, López “ha renovat el realisme, i ha suposat un gran punt d’inflexió”.

Obres eternes
Antonio López, nascut a Tomelloso (Ciudad Real), l’any 1936, destaca pels seus quadres extremadament realistes, gairebé fotogràfics, en què brilla especialment el tractament al detall de figures i objectes quotidians. Aquesta visió pictòrica el porta a desenvolupar cada un dels seus quadre durant diversos anys, o fins i tot dècades en alguna ocasió, amb l’objectiu de plasmar l’essència de tot el què representa sobre la tela. El seu objectiu, Entre els nombrosos guardons que ha rebut, hi figura el Príncep d’Astúries de les Arts, concedit l’any 1986. A més, des de 1993, és membre de la Reial Acadèmia de San Fernando. L'any 1992, va protagonitzar el documental El sol del membrillo, del cineasta Víctor Erice, que recull el peculiar mètode de treball del pintor manxec.





...................................................................................................................................................................




NOTICIES D’ARTISTES , BONES NOTÍCIES
Blog Transport Públic / Pere Pascual


Mentre el poder discuteix del sexe dels àngels , els artistes treballen.
Demà a la sala Parés s’inauguren dues exposicions: Una col·lectiva de títol “Moments” en la que hi participa Piotr Perski , l’artista polac que exposa actualment a l’Ateneu. L’altre , la important, amb tan sols tres artistes: Eva Llorens, Antoni Mas i el mataroní Alberto Romero Gil. Son les exposicions d’estiu que romandran obertes fins el 3 d’Agost.

Alberto Romero és ja una gran realitat de l’art figuratiu mataroní. No arriba als trenta i cada dos per tres deixem aquí noticia de les seves exitoses exposicions per arreu del país. Ara ja el veuen , a la Parés i amb un cert protagonisme.
Alberto Romero és de Rocafonda. Ha lluitat ben sol per aconseguir el seu espai i mai ha tingut cap ajuda oficial, ja que ni tan sols el conviden a les mostres d’Art Jove , potser amb la por de que guanyés.
Hora és de que algú es faci ressò del seu fer. M’agradari i molt veure la noticia en algun blog important d’aquells que tenen per costum (felicitats i gràcies) parlar dels èxits dels artistes mataronins.
I alhora que algú prengui nota del seu nom per fer una exposició. No tardarà en fer el salt definitiu i serà molt trsit veure en el seu currículum l’absència dels espais emblemàtics mataronins ( això si és que en tenim algun).






...................................................................................................................................................................





EL REALISMO DE ALBERTO ROMERO
El Periodico Miercolés 16 de agosto del 2006


El pintor Alberto Romero (Mataró, Maresme, 1978), muestra en Tremp, capital del Pallars Jussà, su sentido poético del realismo. Una planta que, tímida por su pequeñez y potente por el verdor de sus pocas hojas, pugna por crecer en medio de una gran maceta de plástico, a la vez describe y sugiere. És según entiendo, una explicación de la nueva sociedad que, quieran o no quieran, terminará por imponer sus propias maneras de ser.
¿Volverá el realismo figurativo? Alberto Romero, que ha participado en talleres y cursos dirigidos por el gran maestro Antonio López, pero tiene línea propia, parece sugerirlo. La exposición sólo está abierta los sábados (de 11.00 a 14.00 y de 18.00 a 20.00 horas) y los domingos (de 11.00 a 14.00 horas.), pero propongo la visita a quienes estén cerca. Lo merece. Joseph M. Cadena.





...................................................................................................................................................................





FUTUR
Capgros – Pere Pascual – Ismes


Fa pocs anys que el petit i senzill dibuix d’una llavor de gira-sol, presentat en el Sant Lluc, em cridava l’atenció. El seu protagonista, Alberto Romero Gil. D’aleshores ençà n’he seguit la trajectòria i he apostat pel seu futur, però en les seves exposicions sempre pensava que podia fer una mica més. Ara al Monjo he pogut gaudir del veritable artista amb una mostra de gran qualitat.
L’exposició s’estableix en dues vessants diferents: dibuix i pintura. Dibuixant excepcional, Romero Gil ens torna el bon gust pel dibuix com element plenament generador de sensasions. Els seus trabáis de figura i del cos humà, es donan la ma en una magnífiques obres amb protagonisme vegetal que son del millor que li hem vist. Són dibuixos tècnicament molt bons però que han perdut aquella fredo que a voltes dona el grafit. Transmonten vibracions d’alta densitat artística i sensitiva.

En l’apartat pictóric també Romero Gil presenta avenços. Apareéis noves tonalitats i un cert tomb en el concepte general de presentar l’obra – es nota la ma de qui l’acompanya -, cosa que fa que, mantenin la seva arrel, existeixi un trencament en aquella manera de mirar asèptica amb què s’enfrontava al paisatge. Ara sòn més viscuts, més intensos, més rics i alhora més atractius. Magnifica la seva visió nocturna i el vol sobre Mataró desde les alçades. Molt millo que els seus estudis.

Exposició plenament aconsellable que significa un gran pas d’un dels artistas de més futur de Mataró o rodalies.




...................................................................................................................................................................





Alberto Romero Gil. L’essència de la realitat

Zerovuittresquarantazero any 16 / números 178 / Octubre 2005 por Ramon Casalé



“La realidad como partida” és el títol de l’exposició del pintor Alberto Romero Gil (Mataró, 1978) al Museu Monjo, on a traves d’una trentena d’obres realitzades durant el període 2003-2005 en diverses tècniques – Llapis sobre paper, punta seca sobre metacrilat i oli sobre fusta-, mostra la seva pròpia visió de la realitat circumdant.
És la primera exposició individual d’Alberto Romero Gil, tot que a nivell col·lectiu a participat en diverses postres a Barcelona, entre elles el premi Pintura Jove que organitza cada any la Sala Parés. Així com altres a Madrid i Segovia. Tan mateix, en aquest curt espai de temps dedicat a la pintura, ha obtingut diferents premis i beques, destacant entre elles la beca “El Escorial”, taller de pintura amb Antonio Lòpez, considerats uns dels màxims exponents de la pintura hiperrealista a nivell mundial, els anys 2000-2003 i 2005.
L’obra de Romero Gil es pot incloure dins de la nova tendència realista apareguda a Catalunya aquets darrers anys, i possiblement el punt de partida hagi estat una exposició comissariada per Sergio Vila Sanjuán al Centre d’Art Santa Mónica, fa ara uns cinc anys, on n’hi havia representats un gran nombre de pintors, tot i que haig de reconèixer que en faltaven d’altres igualment d’importants.
Avui dia. Almenys a Barcelona, existeixen varies galeries que aposten per aquesta nova visió d’allò tangible: Llucià Homs, Jordi Barnades, Àmbit,Ida Senachiribbo, Victor Saavedra, etc. Totes elles, a més de la mencionada Sala Parés es dediquen al art contemporani, ja que en un dels seus espais s’exhibeix habitualment el treball d’artistes joves, cas de Regina Jiménez, Alex prunas, Albert Vidal – aquets dos darrers presents el dia de la inauguració- i Carme Sampere entre altres.
Quant a la exposició del Museu Monjo, es podria dividir en dos parts: una referent a obres on predominen el dibuix, el gravat i alguns olis de petit format, amb temes relacionats amb el retrat, el un, la natura morta i d’interiors; i per una altre banda olis de grans dimensions, amb un sol tema: el paisatge, però dins d’un realisme que quasi bé llinda aparentment amb l’expressionisme abstracte..

Respecte al primer apartat, o sigui el del llapis sobre paper o la punta seca sobre metacrilat, al marge de l’oli sobre fusta, queda ben patent que l’artista domina amb suficiència la difícil tècnica del dibuix – que de fet no deixa de ser normal si es mou dins de la tendència realista-, tal com es pot comprovar amb obres en el que apareixen elements relacionats amb la natura: coliflors, fulles d’arbres, macetes, plats. O sigui tot allò que l’ésser humà té més a proa i que forma part del seu entorn.
Els interiors el mostra de manera molt íntima, o sigui, apareixen elements que li són molt pròxims, sabatilles, papers, mocadors, armari. Tot allò que sol utilitzar habitualment i que també pot servir-li com a recurs compositiu –no oblidem que els pintors del renaixement i del barroc l’empraven amb una certa assiduïtat.
El retrat i el nu, que no deixen de ser dos dels temes més difícils de representar a nivell plàstic, apareixen en varies de les seves peces de l’exposició, en les que s’adverteix la seva relació amb l’obra d’Antonio López, però no des de la vessant hiperrealista, sinó més aviat a nivell tècnic i conceptual, que de fet és el que l’ha portat a treballar diversos anys al taller de l’Escorial.
Ara bé, les peces que a mi mes m’interessen, i ho manifesto des de una vessant plenament creativa, són les pintures relacionades amb els paisatges, ja que s’aproximen a la línea que porten els integrants d’aquesta nova generació de pintors realistes, en les que el color, tot i que sembli paradigmàtic, té el mateix protagonisme que la forma, a la que en ocasions considero pròxima a l’anècdota, doncs el que veritablement interessa a l’artista és ensenyar el cel blau, grisos o rogenc –depenent de l’hora del dia i de les circumstàncies atmosfèriques- que ocupa la major part de la composició, on la línea de l’horitzó Serveis també per a separar allò terrenal de lo espacial.Per què aquesta diferenciació entre l’espai buit del cel –quasi bé no n’hi ha de núvols-,respecte a la ciutat, la platja o la vegetació, i que no deixa de ser allò material, que l’ésser humà trepitja quotidianament? Es difícil de respondre, però crec que es degut a una nova manera de veure i de sentir dels artistes joves, interessats per la natura, i allunyats de tota idea d’urbanitzar el sol verge, dissortadament tant habitual en la nostra societat. Per tant, prevalen aspectes més “idíl·lics”, però no exempts de realismes, de voler canviar una societat consumista, elitista i buida de contingut humà, y que gracies a la nova aportació estètica d’aquest “nou realismo”, permet a l’espectador gaudir del color i de la forma des d’una ideologia més singular i atractiva.






...................................................................................................................................................................






El entorno de Alberto Romero
En la galería Juan Amiano
DIARIO DE NOTICIAS DE NAVARRA Lunes 29 de mayo de 2006 Amaia Arrarás


el artista barcelonés expone hasta el próximo 11 de junio en la sala pamplonesa
Un total de 22 lienzos figurativos conforman una muestra que quiere "emocionar y hacer reflexionar al público"


pamplona. La galería pamplonesa Juan Amiano acoge hasta el próximo 11 de junio una muestra del pintor barcelonés Alberto Romero Gil, con un total de 22 piezas al óleo y un dibujo que quieren "emocionar y hacer reflexionar al público".
La exposición reúne lienzos figurativos con paisajes, bodegones y algunas figuras en una combinación pensada "para dirigir la mirada a diferentes puntos de mi entorno y mi realidad", porque simplemente, asegura, "me gusta ubicar temas muy distintos porque es así como me siento más cómodo, explicando las cosas que me suceden para subrayar esa pluralidad".
Licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona, Romero lleva más de cinco años dedicando su vida a la pintura y girando sobre los mismos temas, porque siempre, subraya, "me fijo en lo que tengo a mi alrededor y en lo que me interesa en ese momento y me llama la atención".
En su pintura figurativa Romero comparte la cita de Paul Cézanne en la que éste expresaba su apuesta por "hacer bien las cosas sin ser muy armonista ni colorista". De ahí que en sus cuadros el artista barcelonés busque "el tono más ajustado posible a la realidad, colores naturales que no se asemejan al dramatismo y a lo llamativo, porque esa no es mi realidad". Y es que Romero no defiende la idea de que si los cuadros no llaman mucho la atención, no tienen muchos colores, o no son muy provocativos en cuanto al tema, "parece que ya no tengan por qué emocionar a nadie". Para él, la importancia no reside en "una técnica falsa, sino en algo mucho más simple y más medido que también puede llegar a emocionar".
La primera exposición individual en Pamplona de Romero quiere "emocionar y hacer reflexionar algo al público, explica el artista, para añadir que su intención es la de expresar "lo que yo pienso y ofrecer mi trabajo a través de estas obras". Y es que "con un poco de temperamento se puede ser un buen pintor, tener fuerza para luchar por la esencia de la pintura".
En cuanto a la vieja polémica suscitada desde hace años en torno a los defensores y detractores del arte figurativo, Romero cree que "no todos los cuadros figurativos están a la altura de las circunstancias, pero tampoco lo están otros medios de expresión" y en este sentido asegura que se está creando "mucha injusticia" en torno al arte figurativo porque parece que ya simplemente por usar pinceles no haces arte". Sin embargo, a su juicio, últimamente hay pintores figurativos que han demostrado con creces su valía "como por ejemplo Antonio López, que ha regenerado perfectamente esta disciplina".




...................................................................................................................................................................





Alberto Romero i Ana García
exposen la seva obra a Madrid
Capgros per V. B. - 09/02/2007 12:53 (132 lectures)


Els dos artistes participen amb vuit pintors mes en una mostra col•lectiva d’obres de gran format a la galeria Jorge Alcolea


Els joves pintors mataronins Alberto Romero i Ana García fan un nou pas en la seva prometedora carrera. Des d’ahir dijous, dia 8, la seva obra es pot veure a la prestigiosa galeria madrilenya Jorge Alcolea. Romero i García participen, cada un amb dues obres, en una mostra col•lectiva que porta per títol “Gran Formato”, un fix en el calendari anual d’aquesta sala d’exposicions. Com ja avança el seu nom, l’exposició està formada per quadres de gran format, amb tamanys que oscil•len del metre i mig per metre i mig i dos per dos metres.

Alberto Romero presenta dues obres ideades expressament per l’ocasió, ja que “el format que demanen és específic i peculiar”, segons explica el pintor. Romero exposa un parell de paisatges maresmencs, que segueixen l’estil figuratiu sempre present en la seva trajectòria. Si Romero mostra dos exteriors, García ha portat a Madrid dos pintures d’interior. “La protagonista de les dues obres és la figura humana, de manera individual i en col•lectiu”, explica la pintora. Junt amb Romero i García, participen a l’exposició de la galeria Jorge Alcolea vuit artistes més, com Regina Giménez, Matias Krahn o Jabi Machado. Tot i que Romero i García ja havien col•laborat anteriorment amb la galeria madrilenya, és el primer cop que participen en aquesta col•lectiva. La mostra <”Gran Formato” es pot visitar fins el proper 28 de febrer.

Trajectòria consolidadaA pesar de la seva joventut, tant Romero com García no són uns nounats en el món de l’art. Romero ha exposat la seva obra a ciutats com Pamplona, Madrid, Tremp i Barcelona, a més de museus com el Monjo de Vilassar de Mar o la desapareguda galeria Espai 28 de Barcelona. García, per la seva part, ha mostrat la seva obra a la Sala Rusiñol de Sant Cugat, a la sala d’exposicions de Caixa Laietana i ha participat en diverses col•lectives de Barcelona. A més, ha treballat amb el reconegut pintor hiperrealista Antonio López.






...................................................................................................................................................................





Els joves de la Sant Lluc
destaquen a la galeria Lolet Comas
Capgros per V. B. - fotos Miquel A. Faidella - 28/09/2007 17:41 (277 lectures)



Els pintors Alberto Romero i Núria Palau i les escultores Anna Carbonell i Ingrid Ventura són els protagonistes de la mostra

Artistes joves seleccionats per la Col•lectiva d’enguany. La mostra, que celebra la seva quarta edició, està protagonitzada per quatre nous talents locals: Els pintors Alberto Romero i Núria Palau i les escultores Anna Carbonell i Ingrid Ventura. Una cinquantena de persones van donar suport als artistes assistint a la inauguració.

El president de la Sant Lluc, Antoni Luís, va voler donar les gràcies, en primer lloc, a la galeria Lolet Comas. “És la darrera galeria artística de Mataró, mantenint una actitud ferma quan tothom ha desertat en el comerç de l’art”. A més, va destacar que la mostra “ha deixat de ser una aposta” per convertir-se en una realitat, i que els quatre artistes han estat seleccionats després de passar pel sedàs d’un jurat “molt exigent”.

Seguidament va glossar l’obra dels artistes convidats. D’Alberto Romero, va apuntar que és “un valor consolidat” de la ciutat, amb les idees “molt clares”, i va destacar els “paisatges suburbans, amb l’horitzó com a protagonista” que conformen algunes de les obres que presenta a la Lolet Comas. En el cas de Núria Palau, va explicar que els seus “paisatges urbans” li permeten “experimentar amb la geometria i els clarobscurs, utilitzant una varietat cromàtica limitada”. A Anna Carbonell la va felicitar per les seves escultures inspirades en antròpodes i insectes, un camp “que dóna molt de joc per ser traduït en formes escultòriques”. Per últim, va explicar que Íngrid Ventura mostra amb les seves peces “la fermesa de qui sap manejar-se tant amb el ferro com amb les filigranes”.

Joves valentsLa regidora de Joventut i Dona, Ana Barrera, va fer acte de presència a la inauguració i va voler donar les gràcies tant a la Sant Lluc com a la Lolet Comas per donar l’oportunitat als joves a exposar la seva obra. “És difícil que un jove pugui parlar, però avui ho han aconseguit. Són valents al exposar les seves obres, al expressar el que tenen dins”, va apuntar





...................................................................................................................................................................





Dos pintors mataronins, finalistes dels premis
Fundació Banc Sabadell
Capgros per Vern Bueno - 21/09/2006 13:13 (104 lectures)



Els guardons es troben entre els més importants de l’Estat espanyol en l’àmbit de la pintura jove
Maximo Almedia, amb un dels seus quadres en segon pla Alberto Romero Gil, creant una de les seves obres

Els pintors mataronins Màximo Almeida i Alberto Romero Gil han estat seleccionats entre els 16 finalistes de la XLVIII edició dels premis Fundació Banc Sabadell a la pintura jove. Els premis, organitzats per la Fundació Banc Sabadell i la sala Parés, una de les sales d’exposicions amb més història i prestigi de Barcelona, es troben entre els més importants de tot l’Estat Espanyol en matèria de pintura jove. La sala Parés, nascuda fa 125 anys, és un dels estandards de la pintura realista i figurativa actual, enfront de tendències més abstractes i conceptuals que predominen en l’art contemporani. Aquesta tarda s’atorguen els guardons a Barcelona, que enguany han recaigut en Ana Marta Leite Ramos (primer premi), Cristina Rusiñol) i Manolo Sierra (tercer premi).

Màximo Almeida, que té 32 anys, va presentar al concurs una obra anomenada La fàbrica, que s’inclou dins la sèrie Lights, en la qual porta treballant dos anys. “Són paisatges nocturns, on la llum és la clara protagonista”, explica Almeida. La sèrie Lights representa paisatges tant urbans com campestres i son marcadament realistes. “Faig pintura figurativa i ara toco molt el paisatge. M’inspiro en els referents que em trobo arreu, al viatjar o al passejar”, comenta l’artista.

Aquest és el segon any consecutiu que Almeida és escollit entre els finalistes dels premis Fundació Banc Sabadell. A pesar de la seva joventut, la trajectòria del pintor mataroní és força destacada: ha exposat a l’espai Hartmann de Mataró, a la galeria Ana Barcons de Comarruga, ha estat finalista al premi Ricard Camí 2005 i ha exposat a la segona Bienal de REalisme i Figuració Contemporània de la galeria Clave de Múrcia. “Reconeixements com aquests t’ajuden a continuar amb la lluita. L’art és un camí difícil i sinuós”, assegura Almeida.

Deixar anar la pinzellada
Si per Almeida era el segon any en què quedava finalista d’aquest guardó, Alberto Romero (28 anys) ja en porta tres de consecutius entre els 16 millors. A pesar de què l’obra que ha presentat a la sala Parés és un paisatge, darrerament Romero dedica els seus esforços sobre tot a la figura humana, “deixant anar una mica la pinzellada”, puntualitza. Romero explica que treballa “les coses que hi ha al meu voltant, d’una manera senzilla, sense intentar explicar més coses que les que veig.
Aquest any, l’artista mataroní ha donat un pas endavant en la seva carrera exposant a la galeria Juan Amiano de Pamplona, on va rebre un gran èxit de crítica i públic. Diu que tot el què ha après és gràcies a les beques, els cursos i la participació a tallers amb artistes com Antonio López. “Vaig passar per la facultat de Belles Arts, però allà no hi vaig aprendre pas, a pintar”, assegura.





...................................................................................................................................................................




GENERACIO 2004
CAPGROS / Per Pere Pascual



Espai 28 ha apostat en la sempre especial exposició nadalenca pels joves creadors. Obviant les habitual patums s’ha decantat per quatre artistes acabats de sortir de Belles Arts amb un positiu currículum formatiu , i els hi ha obert les portes, i cal dir-ho sense embuts que amb tot encert, ja que els mateixos confegeixen una mostra plena de vigor artístic, amor per la pintura, saviesa tècnica , i el que és més important feeling comunicatiu que en el seu conjunt serveix per presentar una mostra fresca, atractiva i de bona qualitat pictòrica.

El mataroní Alberto Romero Gil n’és sens dubte el millor. Encara que desconegut pel gran públic, cadascuna de les seves presències és un plaer per l’afeccionat de fi paladar artístic. Si ja en el Sant Lluc n’era l’estrella oblidada, ara es retopa al jurat amb poques peces però totes elles de gran interès. Sobri en el cas del dibuix en una perfecció clàssica de fina delectació, estableix premisses estilístiques en els apunts realistes d’extrema sensibilitat i qualitat, esplaiant-se al màxim en uns paisatges a l’estil d’Antonio López, - el seu mestre en més d’un curs -, en els que aconsegueix una musicalitat d’ambients fora de mides. Precís en la tècnica, acurat en la creació, atinat en el concepte, Romero Gil dona lliçó de qualitat i de manera palpable assoleix un lloc indiscutible entre els top-ten de l’art mataroní. És un artista a seguir de totes, totes.

Anna Garcia , artista recentment nouvinguda a Mataró, practica un paisatgisme d’espais oberts. Creadora d’especial dolçor, estableix límits, acota espais, i emmarca en el color la distribució d’una sensibilitat de parlar sense paraules. Posseïdora d’una rica tècnica empra la mateixa per establir el ritme de les sensacions que alhora esdevenen les de l’espectador. Sensible, elegant, poètica, son adjectius que es poden afegir a la seva obra que depassa el teòric paisatge per esdevenir abstracció limitada per una crossa figurativa que li serveix d’esquer i alhora de fonament.

El madrileny Iñigo Navarro en canvi aposta per un humanisme establert en unes arrels del còmic que desprès distorsiona per apuntar-se a una ironia reflexiva que va més enllà de l’aparença. Acurat tècnicament juga amb els elements que donen vida al seu treball per fer cap-i-tomba en les seves intencions i que en el conjunt aparegui una reflexió molt més profunda que no pas aquella que sembla primer cop d’ull. Fàcil en aparença i incisiu en el seu interior, les seves obres mereixen tota l’atenció.

Complerta la mostra el gadità Eduardo Martinez, atinat en la tècnica però amb una estilística de missatge tan presumptuós com poc incisiu. Proper a un naturalisme hooperià, l’obra s’escola en la fredor aparent i interior, que el deixa fora de joc davant d’uns companys amb molta més força comunicativa.

Tot resumint, una interessant exposició que cal visitar per la seva pròpia vàlua, i també per admirar la bona qualitat dels dos artistes mataronins.: Anna Garcia, i el nom que ja no han d’oblidar, Alberto Romero Gil. El conjunt serà una sorpresa ben plaent per a tot bon afeccionat
.




...................................................................................................................................................................





Nou propostes artístiques a la
Tercera Mostra d'Art Jove
CapGros per J.S. - 06/05/2004 17:39 (164 lectures)



El jurat escollirà el millor artista, que exposarà individualment


Demà divendres dia 6 s'inaugura a l'Espai F la Tercera Mostra d'Art Jove, que recull nou propostes artístiques d'onze creadors: Ismael Cabezudo (Mataró, 1973), Òscar Fernández (Barcelona, 1980), David Gedeón del Pozo (Barcelona, 1970), Àlex Manzanares (Mataró, 1976), Jordi Navarro (Mataró, 1977), Marta Petit (Mataró, 1976), Xavier Roldan (Barcelona, 1976), Alberto Romero Gil (Mataró, 1978) i el trio format per Pere Masramon (Mataró, 1977), Xavier López (Mataró, 1979) i Joan Sàrrias (Mataró, 1976).

De les nou propostes que es presenten, el jurat en triarà una que tindrà la possibilitat de fer una exposició individual a l'Espai F i rebrà una beca per participar en un dels tallers de la Quizena d'Art Montesquieu (QUAM) d'aquest any, organitzada per H. Associació per les Arts Contemporànies de Vic i amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El jurat el formen Miquel Bardagil, president de H. Associació per a les Arts Contemporànies de Vic; Anna Crosas, responsable d'arts visuals de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona; Sara Moreno i Ramon Prujà, reprensentants del Patronat de Cultura, i l'artista Josep Maria Codina.

La Mostra d'Art Jove es convoca anualment i té com a objectiu incentivar la creació, amb especial atenció als artistes i creadors mataronins o de la comarca, així com donar a conèixer els nous creadors i les tendències artístiques que aquests experimenten. En la Mostra d'Art Jove no hi ha limitacions de formats, llenguatges o tècniques, per tant és una exposició diversa, tant pel que fa a estils com a suports. En el certamen s'aposta per l'ambició i la qualitat i s'hi podran veure gravats, fotografies, animacions o olis entre d'altres suports.
La mostra l'inaugurarà el president del Patronat
 de Cultura, Jaume Graupera, a les vuit del vespre i es podrà veure fins al 4 de juliol.




...................................................................................................................................................................





SANT LLUC 2004
CAPGROS / per Pere Pascual


Què importen més, les bones intencions o els resultats? Una pregunta capciosa. Però segons si ens decantem vers un o altre cantó, i fent-ne una translació, qualificarem d’una o altre manera el Sant Lluc d’enguany, que com és ja tradició, obre de manera formal la temporada artística mataronina.

De bones intencions el Sant Lluc n’està ple. Els organitzadors -les meves felicitacions per el seus esforços i afany- pretenen com ells mateixos diuen la quadratura del cercle. D’aquí les innovacions d’enguany en forma de merescut homenatge a un bon grapat d’aquells autors veterans que estan en el Sant Lluc d’ençà els seus començaments, o aquesta segona selecció per potenciar els nous creadors. La llàstima és que aquestes positives innovacions hagin tingut uns resultats ben llunyans als desitjats, ja sigui per la pressa, la falta de reflexió o per que no dir-ho, per un cert afany d'acontentar tothom. Està clar que el millor homenatge a un artista està en la presentació de la seva obra. Una destacada presència de la mateixa hauria estat obligatòria, no com en aquest cas en que alguns dels homenatjats ni tan sols estan presents en la col•lectiva.

I què dir de la segona selecció. Excel•lent idea que cal seguir, però amb serietat. En la convocatòria no es parlava de la tendència en la selecció, i molt menys de la manera que es pretén fer la mostra col•lectiva. Aquestes greus irregularitats, i en bé de l’honestedat ben demostrada dels organitzadors, hauria de deixar en stand-by la col•lectiva prevista. A més el jurat en poc ha ajudat. El resultat, sense discutir els noms dels elegits amb un to prou notable, sembla haver-se decantat més en un afany d’equilibrar els grupets i les “famílies” artístiques mataronines que no pas en ser coherents amb una lectura plàstica. Deixar fora del palmarès a obres com les de Marc Prat, i molt especialment la d’Alberto Romero ,(ambdues del millor de tota l’exposició), i més tenint en compte que en cap moment es parla de numereus clausus, és de difícil lectura sota qualsevol prisma qualitatiu, es miri com es miri.

El problema és que el Sant Lluc avui per avui no se'l creu ningú. Uns ho demostren amb la seva absència. Altres igualment qualificats, presentant qualsevol cosa inclosa aquella que no gosarien exhibir en una individual. I potser l’afany tan sols queda en aquells afeccionats que tenen en el Sant Lluc la il•lusió de ser artistes per un dia, en veure penjada la seva obra en honor a un patró -que no s’enganyi ningú- que no és el seu, ja que Sant Lluc és el patró dels artistes, però no dels pintors.

Una mostra com la del Sant Lluc sols es pot aguantar per la qualitat o per la capacitat de sorpresa. I cap d’elles són dominants en l’exposició. És cert que el nivell ha pujat -malament rai que fos el contrari vist el punt de partida-, però és quasi inexistent aquell punt de plaer que troba el bon afeccionat davant la sorpresa agradable en forma de nom desconegut o de pas endavant d’aquell altre creador més gat vell.

Potser per això el Sant Lluc s’ha de definir d’una vegada i per totes. No val l’ambigüitat actual. Si es vol una mostra de segona com l’actual es diu ben clar i tots contents. Però si es vol, com així crec que pensen els organitzadors, que el Sant Lluc sigui un veritable referent artístic de la ciutat cal actuar sense contemplacions i apostar per la qualitat sobre totes les coses. I per fer-ho cal aixecar el llistó encara que això comporti que bona part dels ara presents es quedin fora en una propera edició.
Amb el què he dit, que per a molts serà potser massa destraler, però que per a mi és símbol de la meva devoció per el Sant Lluc, vull dir que aquest és el Sant Lluc del que n’he sortit més content. I és que per primera vegada i en molts anys s’ha fet un pas important per desarrelar la mostra del carrincló passat en que estava ancorat, per apostar per un futur millor. Ara sols falta que l’organització reflexioni -que ho farà- i que no tingui por en escapçar arrels de temps passats. Té en les seves mans que guanyin les intencions o els resultats. Sort.





...................................................................................................................................................................





L’ATMOSFERA DE LA QUOTIDIANITAT
REVISTA BONART ( nº 46, agosto 2003) per Mireia Guillaumes



Albert Romero neix a Mataró el 1978. Alumne de la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, la seva trajectòria pictòrica ve estimulada per la contínua concessió de beques, una de les cuals el porta pròximament a a realitzar un fresc a la regió italiana del Calcio.

Ser seleccionat per la XIII Bienal Mostra d’Art Contemporani Català ha estat, en la carrera d’aquest Jove artista mataron, un pas que afianza la seva presència en els cercles artístics mes contemporans. L’obra escollida, Pica, és un vestigi més d’una preocupació per la cotidianitat present en tota la seva producció artística. Vista a través del llapis, el collage, però també mitjançant la pintura a l¡oli, allò comunament acceptat com a banal adquereix en l’obra de Romero una importancia cabdal gràcies al finíssim tractament de les atmosferes. Una atmosfera aparentment freda però sense la qual hom es incapaç d’imaginar l’obra perquè, en definitiva, és la que dota les peces representades d’una MENA d’aurèola que sembla que les hagi de fer romandre al mateix lloc i en la mateixa posició in eternum.
Amb el suport buscat i guañat, Alberto Romero continua un camí prometedor que desenbocará el setembre en l’exposició de joves artistas a la barcelonina Sala Parés.





...................................................................................................................................................................




EL ESPACIO EN ROMERO GIL
EL PERIODICO (30 de septiembre del 2003) por Josep M. Cadena



Alberto Romero Gil me parece que tiene madera de buen pintor, no sólo por sus aciertos formales en cuanto a técnica, sino por lo que se refiere al concepto. En esencial cuando sintetiza en la soledad de sus paisajes, pues compensa la soledad casi trágica de la tierra yerma con la amplia dulzura de los cielos.

A la vista de lo que muestra, creo que Romero Gil se halla en unos momentos de tanteo y que prueba diversas formas de expresión. Su labor pictórica es correcta en todas, pero creo que debería avanzar a través de los paisajes que antes he comentado. En ellos es cuando le encuentro más libre y creativo, aunque también resultan interesantes unos estudios interpretativos de la realidad en los que analiza luces y formas con una col como tema. Sugiero la visita.